Per tal de clausurar el cicle de cinema “Woody Allen i el Jazz” hem escollit aquest documental sobre el Woody Allen en la gira per Europa que va fer amb la seva banda de jazz tradicional. Està dirigit per la Barbara Kopple l’any 1997.

En Woody Allen, a part de ser un actor, escriptor, guionista i director de renom, també és músic de jazz. La seva passió pel jazz tradicional es demostra en l’ambientació i en les bandes sonores de moltes de les seves pel·lícules. A través de la inclusió en les seves pel·lícules de temes d’artistes com ara el Sidney Bechet o el Chick Webb, ha aconseguit apropar el jazz tradicional al públic general.

De fet, el nom real del Woody Allen és Allan Stewart Konigsberg, però va decider fer server el nom de Woody pel conegut clarinetista Woody Herman. Les dues filles adoptades que té amb la Soon-Yi es diuen Bechet (pel Sideny Bechet) i Manzie Tio (pel Manzie Johnson i el Lorenzo Tio Jr.)

Hem pensat que era una bona manera de conèixer l’home darrera la camera. El documental ens servirà per conèixer més sobre la figura del Woody Allen d’una manera més personal. Conèixer d’on ve la seva passió pel jazz tradicional de Nova Orleans i què té aquest tipus de música que la fa diferent de la resta de música jazz.

El Woody Allen… quin personatge. A través d’aquest documental podem veure una part més personal d’ell però ens adonem que es tal i com es retrata a si mateix en les seves pel·lícules: tímid, maniàtic, hipocondríac, humil… o més aviat diria jo, amb una visió poc positiva de si mateix.

Un claustrofòbic entre una massa de gent i paparazzis. Sovint no se sap si parla en broma o seriosament. Costa de creure que una persona tan popular com ell encara no s’hagi acostumat a tot el que això comporta.

Val a dir que tot i que la banda es digui Woody Allen and his New Orleans Jazz Band ell no és pas el director de la banda. El director és el que en el documental toca el banjo, l’Eddy Davis.

Un documental imprescindible per a tots els fans del Woody Allen.

El proper dia 24 de març a les 17h al local de Spank the Baby en el C/ Vistalegre, 18 (Raval) es projectarà aquesta pel·lícula en el ‘Te & Swing‘ clausurant el cicle ‘Woody Allen i el jazz’

‘New Orleans‘ és una pel·lícula romàntica de ficció que narra el naixement del jazz i on la música juga un paper fonamental en la trama.

Ambientada en el 1917 a ‘Storyville‘, el red-light district de Nova Orleans, explica la història d’amor entre Nick Duquesne, el rei de Basin Street, i la Miralee Smith, una noia blanca de bona família. Ella acaba d’arribar a la ciutat de Nova Orleans des de Maryland i, alhora que coneix al Nick Duquesne, sent per primera vegada la música que s’estava creant aleshores a la ciutat (Blues i Ragtime) i se sent fascinada. Ella és una cantant d’òpera que no coneix res més que música clàssica, i es troba meravellada davant d’aquesta música tan moderna.

La Billie Holliday (ni més ni menys) encarna la sirventa de la casa on viu la família de la Miralee, la qual alhora és una cantant de blues. La Miralee, després de sentir-la cantar, li demana que la porti a Storyville, a sentir aquesta música nova. En aquest barri però, no està gens ben vist veure una noia de ‘bona reputació’ com la Miralee i el Nick Duquesne intenta fer-la fora pel seu bé.

La pel·lícula, per una banda, és la història d’amor entre la Miralee Smith i el Nick Duquesne, i per l’altra també és una història d’amor d’ella i la música de Nova Orleans. Tots dos són amors prohibits que fan que ella s’hagi de confrontar a la seva família i la resta de la societat que l’envolta.

Amb el tancament del barri molts dels músics es veuen forçats a marxar a altres bandes del país, contribuint així a la barreja i creació de nous estils de música i donant lloc al naixement del ‘Jazz’.

A part de la Billie Holiday, a la pel·lícula també hi surten músics de la talla del gran mestre Louis Armstrong, en Kid Ory o el Woody Herman que posen una banda sonora genial al film.

Com a curiositats he llegit per internet que sembla ser que la Billie Holiday no estava gens contenta amb haver de sortir vestida de sirventa i, de fet, tot i que el seu paper com a sirventa de la Miralee és indispensable per a la trama, només surt vestida de sirventa en dues escenes molt curtes.

Una de les majors crítiques que es fan, és el fet que, malgrat tractar-se d’una pel·lícula sobre la història del jazz, els afroamericans fan el paper d’extres en el film i el protagonisme se l’enduen dos personatges blancs. I és que no cal oblidar  que es tracta d’una pel·lícula de Hollywood de finals dels anys ’40.

Tot i que és una pel·lícula de ficció i no tots els detalls històrics són correctes, és perfecte per fer-se una idea de com deuria ser la vida a Storyville i a Nova Orleans, i per veure l’impacte que va causar la música que allà hi va néixer i com va evolucionar amb el temps.

En la meva opinió, la trama de la història d’amor resulta un pèl ‘pastel’, i és que és una pel·li de Hollywood i a mi els finals feliços no em convencen gaire, però val a dir que els números musicals són de 10 i ja fan que la pel·lícula valgui la pena. Indispensable per a tots els que els agrada el jazz tradicional.

El proper dia 22 de gener a les 17h al local d’Spank the Baby en el C/ Vistalegre, 18 (Raval) es projectarà aquesta pel·lícula en la celebració del primer ‘Te & Swing‘.